Literatura catalana contemporània

Literatura catalana contemporània és una obra extensa, vertebrada i molt documentada, on es barreja hàbilment l’estudi dels autors amb el de les correnties culturals, i amb al·lusions, sempre agudes i, si cal, polèmiques i revisionistes, al context social, polític i lingüístic. Les planes que Fuster dedica a primeres figures —Maragall, Costa, Alcover, Ruyra, Rusiñol, Ors, Carner, Guerau de Liost, Riba, Sagarra, Salvat-Papasseit, Foix, Oliver, Puig i Ferreter, Pla, Villalonga, Espriu— són autèntiques monografies, tant per l’extensió com pel plantejament global que fa de cada personatge. No oblidem que en l’autor de Nosaltres els valencians conflueixen les condicions de l’historiador, del crític, de l’assagista; per això l’autor combina el rigor amb l’amenitat, l’erudició amb la desimboltura. La curiositat universal de Joan Fuster, la plenitud de la seva consciència catalana, la seva personalíssima acuïtat, el seu humanisme fan d’aquesta història de la literatura catalana contemporània un document especialment clarificador d’una etapa de la nostra cultura que només disposava de treballs parcials o monogràfics.